Arriba el fred: comunitats energètiques

És possible, en lloc de tenir cadascun una caldera o bomba de calor a casa, compartir infraestructura? La veritat és que sí, tant a nivell comunitari com de barri, encara que això últim depén dels ajuntaments.

Moltes finques disposen de sistemes de calefacció i aigua calenta centrals, amb calderes al soterrani o màquines amb bomba de calor al terrat. Comparat amb solucions de tipus 1×1 –un veí, una màquina–, són una opció per estalviar energia en edificis: suposen un enorme augment d’eficiència i un notable estalvi en costos.

El manteniment d’aquests sistemes és compartit. Una mancomunitat de veïns constituïda per una dotzena de portals pot compartir tres grans jocs de màquines de clima, de manera que sigui inviable el trencament de les tres alhora. El repte, és clar, rau en la ubicació de les màquines.

Aquest tipus de sistemes comunitaris, combinats amb la possibilitat de mancomunar teulades, pot fer que comunitats senceres de veïns es tornin independents de la xarxa de gas o de la combustió urbana. A les mans de les comunitats de veïns hi ha la clau de la descarbonització local, combinant energia solar i bombes de calor.

Fotovoltaica compartida
Si es comparteix teulada, també és possible compartir generació d’energia solar amb fotovoltaica –o aigua calenta amb plaques termosolars–. Mancomunar la teulada aporta grans avantatges per estalviar energia i diners als edificis perquè els horaris dels veïns es combinen de manera que l’amortització passa abans.

S’ajusta molt millor el factor de simultaneïtat, ja que és més probable que hi hagi moments en què alguns veïns no consumeixin energia i d’altres sí.

Comunitat energètica
També és possible formar una comunitat energètica que no hagi d’estar necessàriament situada a la comunitat de veïns. Poden ser instal·lacions de generació d’energies renovables (com plantes fotovoltaiques o de generació de biogàs a partir de residus urbans) de les quals s’assoleixen diversos habitatges i empreses d’un municipi.

És una forma virtual de compartir teulada, molt similar a la de mancomunar-ho, encara que una mica més complexa d’executar.

A Espanya ja hi ha dotzenes de comunitats energètiques que abasten més de 20.000 llars i comerços. En total, s’espera que evitin l’emissió de més de 81.800 tones de CO₂ a l’any.